Límits

 Límits

Els llocs es veuen limitats desde el nostre propi límit.

Quan mires l’horitzó assenyales des de la ment un final que no existeix.

Saps que a l’espai obert no pots delimitar ni confiar a les mesures mentals, perquè no tens referencies que et permetin comparar.

L’apropiació parcel·lària i local ha fet una imatge irreal de l’espai que ens envolta.

Si ets a camp obert, i es fa de nit, pots gaudir d’un cel il·limitat.

Altres límits són els que ens imposen des de lleis i costums.

Molts d’ells no estan escrits en lloc, però si no els tenim presents ens deixaran en evidencia al davant dels que observan el que fem.

La llibertat està condicionada. On ets has de seguir formes i regles pressuposades.

La limitació més cruenta és la autoimpusada. No fas el que faries. Penses que t’esposaries a la mirada i et fa por o t’avergonyeix deixar veure quelcom de tu mateix.

Al llarg de la vida vas reprimint impulsos que et farien ser.

Si haguessis gosat fer allò altre, pot ser no t’hagues anat malament.

La frustració del que no t’has permet pot ser és el pitjor límit patit.

https://suno.com/s/cqYsCbmUHLuidDpp

https://suno.com/s/HAG39R1d0L604FSk